Marte, apodado a veces como el Planeta Rojo, es el cuarto planeta del Sistema Solar. Forma parte de los llamados planetas telúricos (de naturaleza rocosa, como la Tierra) y es el planeta interior más alejado del Sol. Es, en muchos aspectos, el más parecido a la Tierra.
Forma parte de los planetas superiores a la Tierra, que son aquellos que nunca pasan entre el Sol y la Tierra. Sus fases (porción iluminada vista desde la Tierra) están poco marcadas, hecho que es fácil de demostrar geométricamente. Considerando el triángulo Sol-Tierra-Marte, el ángulo de fase es el que forman el Sol y la Tierra vistos desde Marte. Alcanza su valor máximo en las cuadraturas cuando el triángulo STM es rectángulo en la Tierra. Para Marte, este ángulo de fase no es nunca mayor de 42°, y su aspecto de disco giboso es análogo al que presenta la Luna 3,5 días antes o después de la Luna llena. Esta fase, visible con un telescopio de aficionado, no logró ser vista por Galileo, quien sólo supuso su existencia. Es llamado Marte al igual que el dios de la guerra de la mitología romana Marte.
dimecres, 2 de febrer del 2011
SATELITS NATURALS
Saturn té un gran nombre de llunes. El nombre precís és indeterminat, perquè els trossos de gel dels anells de Saturn són tècnicament llunes, i és difícil fer una distinció entre les partícules grans dels anells i les llunes petites. Fins el 2009, s'han identificat 61 llunes, i 3 no confirmades que podrien ser grans grups de pols. D'aquestes, a 52 s'han anomenat. Moltes llunes són molt petites: 34 tenen un diàmetre inferior a 10 km, i uns altres 14 de menys de 50 km.[39] Només set tenen prou massa per haver-se col·lapsat en equilibri hidrostàtic per la seva pròpia gravetat. Aquestes es comparen amb la lluna de la Terra a la taula de sota.
Tità, la lluna més gran de Saturn, és l'única lluna del sistema solar que té una atmosfera densa. Mentre que la majoria de les llunes del sistema saturnià són petites, Tità és, parlant relativament, gegant. Després del Sol, els vuit planetes i la lluna de Júpiter Ganimedes, Tità és l'objecte amb més massa del sistema solar.[12] Tità representa més del 90 per cent de la massa que orbita Saturn, inclosos els anells; la massa de les altres llunes varia entre una centèsima i una centmilionèsima de la seva massaATMOSFERA
L'atmosfera exterior de Saturn consisteix en un 96,3% d'hidrogen molecular i en un 3,25% d'heli.[18] També s'han detectat traces d'amoníac, acetilè, età, fosfina i metà.[19] Els núvols superiors de Saturn estan compostos de cristalls d'amoníac, mentre que els núvols baixos estan compostos d'hidrosulfit d'amoni o bé d'aigua.[20] L'atmosfera de Saturn és significativament deficient en heli en relació a l'abundància d'elements del Sol.
No es coneix bé la quantitat d'elements més pesats que l'heli que hi ha, però s'assumeix que les proporcions són les de les abundàncies primordials de la formació del sistema solar. S'estima que la massa total d'aquests elements és unes 19-31 vegades la massa de la Terra, una bona fracció de la qual es troba a dins del nucli de Saturn.[ESTRUCTURA INTERNA
Tot i que no s'ha pogut obtenir informació directa sobre l'estructura interna de Saturn, es creu que el seu interior és similar al de Júpiter, amb un petit nucli rocós —similar al de la Terra però més dens— envoltat principalment d'hidrogen i heli. Posteriorment, hi ha una capa més gruixuda d'hidrogen metàl·lic líquid, seguit d'una capa d'hidrogen líquid i heli; els 1000 km més exteriors estan constituït per una atmosfera gasosa.[15] També hi ha traces de diferents tipus de gel. S'estima que la regió del nucli és entre 9 i 22 vegades la massa de la Terra.
SATURN
Saturn és el sisè planeta en orde de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Saturn, juntament amb Júpiter, Urà i Neptú, es classifica com un gegant gasós. De vegades, aquests quatre planetes s'anomenen jovians, que significa "semblants a Júpiter".
Saturn s'anomena així en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homònim de dissabte), equivalent al deu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hindú Shani. El símbol de Saturn representa la falç de Déu (en Unicode: ♄).
La nebulosa d'Orió
La nebulosa d'Orió és una nebulosa difusa situada al sud [b] del cinturó d'Orió. Va ser descoberta per Nicolas-Claude Fabri de Peiresc al 1610, tot i que Ptolemeu, Tycho Brahe i Johann Bayer van identificar les estrelles del seu centre com a una sola estrella grossa i Galileu va detectar un petit nombre d'estrelles a la regió.
És una de les nebuloses més brillants, i visible a ull nu al cel nocturn.En aquest video verem la constelacio de Orio
Subscriure's a:
Missatges (Atom)