divendres, 4 de febrer del 2011

Planetes

Atributs planetaris
NomDiàmetre
equatorial[a]
Massa[a]Radi
orbital (UA)
Període orbital
(anys)
Inclinació
a l'equador solar
(°)
Excentricitat
orbital
Període de rotació
(dies)
Satèl·lits
batejats[c]
AnellsAtmosfera
RocososMercuri0.3820.060.390.243.380.20658.64nomínima
Venus0.9490.820.720.623.860.007-243.02noCO2, N2
Terra[b]1.001.001.001.007.250.0171.001noN2, O2
Mart0.5320.111.521.885.650.0931.032noCO2, N2
Gegants gasososJúpiter11.209317.85.2011.866.090.0480.4149H2, He
Saturn9.44995.29.5429.465.510.0540.4352H2, He
Urà4.00714.619.2284.016.480.047-0.7227H2, He
Neptú3.88317.230.06164.86.430.0090.6713H2, He
NansCeres0,080,000 22,5–3,04,6010,590,0800,380nocap
Plutó0,190,002 229,7–49,3248,0917,140,249−6.393notemporal
Haumea0,37×0,160,000 735,2–51,5285,3828,190,1890,162
Makemake~0,120,000 738,5–53,1309,8828,960,159?0?? [d]
Eris0,190,002 537,8–97,6~55744,190,442~0,31?

Aqui explicam millor tot aixo dels planetes

Un planeta és un cos sense llum pròpia (que no és, per tant una estrella) que gira al voltant d'una estrella; que és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i que és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. Són planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. No ho són Ceres que es considera un planeta nan, ni Plutó, considerat el paradigma dels planetes nans transneptunians molts dels quals encara sense nom.

Amb l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic (1543) (que té un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis. L'any 1781 William Herschel va descobrir Urà, l'any 1846 Johann Galle va descobrir Neptú i l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plutó, que va ser considerat un planeta fins l'any 2006, any en què la Unió Astronomica Internacional canvià la definició de planeta i creà la classe d'objectes denominats planetes nans.

Actualment, els planetes que millor coneixem són els del nostre Sistema Solar que són vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a «planetes extrasolars». Són planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol. L'any 1995, astrònoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Júpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys més tard, astrònoms nord-americans van descobrir dos planetes més grans que Júpiter a les òrbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Majoris i 70 Virginis.

dijous, 3 de febrer del 2011

Els satelits de Saturn

Las lunas de Saturno Saturno tiene, oficialmente, 33 satélites. Las recientes observaciones a través del Telescopio Espacial Hubble (HST) y las fotos enviadas por el Voyager han mostrado cuatro o cinco cuerpos cerca de Saturno que podrían ser nuevas lunas, pero todavía no se ha confirmado. Los siete años de viaje de la sonda Cassini también han dado sus frutos. La NASA informó en agosto de 2004 que la sonda había descubierto dos nuevas lunas en los anillos de Saturno, con lo cual, suman 33, de momento.

La densidad de los satélites de Saturno es muy baja y, además, reflejan mucha luz. Esto hace pensar que la meteria más abundante es el agua congelada, casi un 70%, y el resto son rocas.

Satélites de Saturno Radio (km) Distancia (km)
Pan 9.655 133,583
Atlas 20x15 137,640
Prometeo 72.5x42.5x32.5 139,350
Pandora 57x42x31 141,700
Epimeteo 72x54x49 151,422
Jano 98x96x75 151,472
Mimas 196 185,520
Encélado 250 238,020
Tetis 530 294,660
Telesto 17x14x13 294,660
Calipso 17x11x11 294,660
Dione 560 377,400
Helena 18x16x15 377,400
Rea 765 527,040
Titán 2,575 1,221,850
Hiperión 205x130x110 1,481,000
Japeto 730 3,561,300
Febe 110 12,952,000

Titán: Es el mayor de los satélites de Saturno y el segundo del Sistema Solar, con un diámetro de 5.150 Km.

Tiene una atmósfera más densa que la de La Tierra, formada por nitrógeno e hidrocarburos que le dan un color naranja. Gira alrededor de Saturno a 1.222.000 Km., en poco menos de 16 días.

Rea: Tiene 1.530 Km. de diámetro y gira a 527.000 Km. de Saturno cada cuatro días y medio. Tiene un pequeño núcleo rocoso. El resto es un océano de agua helada, con temperaturas que van de los 174 a los 220 ºC bajo cero.

Los cráteres provocados por los meteoritos duran poco, porque el agua se vuelve a helar y los borra.

Japeto: Es uno de los satélites más estraños. Tiene una densidad semejante a la de Rea, pero su aspecto es muy diferente, porque tiene una cara oscura y otra clara.

La cara oscura es, probablemente, material de un antiguo meteorito. Su diámetro es de 1.435 Km. y gira muy lejos, a 3.561.000 Km. de Saturno en 79 días y un tercio.

Dione y Tetis son otros dos grandes satélites de Saturno que tienen órbitas cercanas y tamaños similares. Dione, a la izquierda, tiene 1.120 Km. de diámetro, mientras que Tetis a la derecha, tiene 1.048. La primera gira a 377.000 Km. y la segunda a 295.000.

Els satelits de Jupiter

Ganímedes

Es el satélite más grande de Júpiter y también del Sistema Solar, con 5.262 Km. de diámetro, mayor que Plutón y que Mercurio. Gira a unos 1.070.000 Km. del planeta en poco más de siete días. Parece que tiene un núcleo rocoso, un manto de agua helada y una corteza de roca y hielo, con montañas, valles, cráteres y rios de lava.

Calisto

Tiene un diámetro de 4.800 km., casi igual que Mercurio, y gira a 1.883.000 Km. de Júpiter, cada 17 días. Es el satélite con más cráteres del Sistema Solar. Está formado, a partes iguales, por roca y agua helada. El océano helado disimula los cráteres. Es el que tiene la densidad más baja de los cuatro satélites de Galileo.

Io

Io tiene 3.630 Km. de diámetro y gira a 421.000 Km. de Júpiter en poco más de un día y medio. Su órbita se ve afectada por el campo magnético de Júpiter y por la proximidad de Europa y Ganímedes. Es rocoso, con mucha actividad volcánica. Su temperatura global es de -143ºC, pero hay una zona, un lago de lava, con 17ºC.

Europa

Tiene 3.138 Km. de diámetro. Su órbita se sitúa entre Io y Ganímedes, a 671.000 Km. de Jupiter. Da una vuelta cada tres días y medio. El aspecto de Europa es el de una bola helada con líneas marcadas sobre la superficie del satélite. Probablemente son fracturas de la corteza que se han vuelto a llenar de agua y se han helado.

La nostra Terra




La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel·lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica (una el·lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de 149.600.000 km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. També gira sobre si mateix amb un període de rotació de 23 hores, 56 minuts i 3,5 segons, moviment que determina el dia i la nit. El seu diàmetre equatorial és de 12.756 km. Té un únic satèl·lit natural, la Lluna.

El planeta Saturn


Saturn és el sisè planeta en orde de proximitat al Sol i el segon més gran del sistema solar, després de Júpiter. Saturn, juntament amb Júpiter, Urà i Neptú, es classifica com un gegant gasós. De vegades, aquests quatre planetes s'anomenen jovians, que significa "semblants a Júpiter".


Saturn s'anomena així en honor al déu romà Saturnus (que en alguns idiomes va esdevenir l'homònim de dissabte), equivalent al deu grec Kronos (el pare tità de Zeus), al babiloni Ninurta i a l'hindú Shani. El símbol de Saturn representa la falç de Déu (en Unicode: ♄).

El planeta Urà


Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del Sistema Solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita.[12] Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del Sistema Solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.


Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. L'atmosfera d'Urà, tot i que és similar a la de Júpiter i Saturn pel fet d'estar composta principalment d'hidrogen i heli, conté una proporció superior de gels, com ara aigua, amoníac i metà, juntament amb traces d'hidrocarburs.[8] Té l'atmosfera planetària més freda del Sistema Solar, amb una temperatura mínima de 49 K (−224 °C). Té una estructura de núvols complexa, per nivells, on es creu que els núvols més baixos són d'aigua, i els més alts de metà.[8] En contrast, l'interior d'Urà està compost principalment per gels i roca.[7]






El planeta Neptú


Neptú és el vuitè planeta en distància respecte el Sol i el més llunyà del sistema solar. S'anomena en honor al déu romà del mar, i és el quart planeta en diàmetre i el tercer més gran per massa. La seva massa és 17 vegades la de la Terra i lleugerament més massiu que el seu planeta "bessó" Urà, que té 15 masses terrestres i no és tan dens.[11] De mitjana, Neptú orbita el Sol a una distància de 30,1 UA. El seu símbol astronòmic és , una versió estilitzada del trident del déu Neptú.


Va ser descobert el 23 de setembre de 1846,[1] sent el primer planeta en ser descobert mitjançant prediccions matemàtiques en lloc d'observació empírica. Canvis inesperats a l'òrbita d'Urà van fer deduir a Alexis Bouvard que la seva òrbita estava sent pertorbada gravitacionalment per un planeta desconegut. Posteriorment Johann Galle el va observar a menys d'un grau de la posició que Urbain Le Verrier havia predit. El seu satèl·lit més gran, Tritó va ser descobert seguidament, tot i que no es van descobrir la resta de 12 llunes fins al segle XX, emprant telescopis. Només una sonda ha visitat Neptú (Voyager 2), que va sobrevolar el planeta el 25 d'agost de 1989.