| Nom | Diàmetre equatorial[a] | Massa[a] | Radi orbital (UA) | Període orbital (anys) | Inclinació a l'equador solar (°) | Excentricitat orbital | Període de rotació (dies) | Satèl·lits batejats[c] | Anells | Atmosfera | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Rocosos | Mercuri | 0.382 | 0.06 | 0.39 | 0.24 | 3.38 | 0.206 | 58.64 | — | no | mínima |
| Venus | 0.949 | 0.82 | 0.72 | 0.62 | 3.86 | 0.007 | -243.02 | — | no | CO2, N2 | |
| Terra[b] | 1.00 | 1.00 | 1.00 | 1.00 | 7.25 | 0.017 | 1.00 | 1 | no | N2, O2 | |
| Mart | 0.532 | 0.11 | 1.52 | 1.88 | 5.65 | 0.093 | 1.03 | 2 | no | CO2, N2 | |
| Gegants gasosos | Júpiter | 11.209 | 317.8 | 5.20 | 11.86 | 6.09 | 0.048 | 0.41 | 49 | sí | H2, He |
| Saturn | 9.449 | 95.2 | 9.54 | 29.46 | 5.51 | 0.054 | 0.43 | 52 | sí | H2, He | |
| Urà | 4.007 | 14.6 | 19.22 | 84.01 | 6.48 | 0.047 | -0.72 | 27 | sí | H2, He | |
| Neptú | 3.883 | 17.2 | 30.06 | 164.8 | 6.43 | 0.009 | 0.67 | 13 | sí | H2, He | |
| Nans | Ceres | 0,08 | 0,000 2 | 2,5–3,0 | 4,60 | 10,59 | 0,080 | 0,38 | 0 | no | cap |
| Plutó | 0,19 | 0,002 2 | 29,7–49,3 | 248,09 | 17,14 | 0,249 | −6.39 | 3 | no | temporal | |
| Haumea | 0,37×0,16 | 0,000 7 | 35,2–51,5 | 285,38 | 28,19 | 0,189 | 0,16 | 2 | |||
| Makemake | ~0,12 | 0,000 7 | 38,5–53,1 | 309,88 | 28,96 | 0,159 | ? | 0 | ? | ? [d] | |
| Eris | 0,19 | 0,002 5 | 37,8–97,6 | ~557 | 44,19 | 0,442 | ~0,3 | 1 | ? |
Aqui explicam millor tot aixo dels planetes | |||||||||||
| |||||||||||
Un planeta és un cos sense llum pròpia (que no és, per tant una estrella) que gira al voltant d'una estrella; que és abastament massiu per tenir forma esfèrica, o quasi esfèrica; i que és l'element principal dins la seva òrbita; segons la definició de la reunió de la Unió Astronòmica Internacional de Praga, de l'any 2006. Així, es denomina planeta a cadascun dels cossos que descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol o, en general, d'un estel. Són planetes del sistema solar: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. No ho són Ceres que es considera un planeta nan, ni Plutó, considerat el paradigma dels planetes nans transneptunians molts dels quals encara sense nom.
Amb l'adveniment de la teoria heliocèntrica de Copèrnic (1543) (que té un precedent en la d'Aristarc de Samos) la Terra va ser considerada com a planeta, i el Sol i la Lluna van deixar de ser-ho. Per tant, el nombre de planetes va ser reduït a sis. L'any 1781 William Herschel va descobrir Urà, l'any 1846 Johann Galle va descobrir Neptú i l'any 1930 Clyde Tombaugh va descobrir Plutó, que va ser considerat un planeta fins l'any 2006, any en què la Unió Astronomica Internacional canvià la definició de planeta i creà la classe d'objectes denominats planetes nans.
Actualment, els planetes que millor coneixem són els del nostre Sistema Solar que són vuit: Mercuri, Venus, la Terra, Mart, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú. Però s'han descobert altres planetes. Es coneixen com a «planetes extrasolars». Són planetes que orbiten al voltant d'altres estrelles que no són el Sol. L'any 1995, astrònoms de l'observatori de Ginebra van descobrir un planeta extrasolar amb una massa comparable a la de Júpiter orbitant al voltant de 51 Pegasi, una estrella similar al Sol. Anys més tard, astrònoms nord-americans van descobrir dos planetes més grans que Júpiter a les òrbites de dues estrelles similars al Sol, 47 Ursae Majoris i 70 Virginis.
Saturno tiene, oficialmente, 33 satélites. Las recientes observaciones a través del Telescopio Espacial Hubble (HST) y las fotos enviadas por el Voyager han mostrado cuatro o cinco cuerpos cerca de Saturno que podrían ser nuevas lunas, pero todavía no se ha confirmado. Los siete años de viaje de la sonda Cassini también han dado sus frutos. La NASA informó en agosto de 2004 que la sonda había descubierto dos nuevas lunas en los anillos de Saturno, con lo cual, suman 33, de momento.
